-
1 formula
fōrmula, ae, f. (Demin. v. forma), I) die Gestalt, Form, A) eig., prägn. = die Schönheit, Plaut. Pers. 229. – B) übtr., 1) die Norm, der Maßstab, das Gesetz, die Bestimmung, bestimmte (konkrete) Fassung, das Schema, dicendi, Cic.: scribendi, Suet.: argumenti, Cic.: disciplinae, Cic.: consuetudinis, Cic.: ad formulam vivere, Cic.: ex sua formula vivere, Sen.: commeatus (Wagentroß) ad certam formulam astrictus, den er auf ein bestimmtes Maß eingeschränkt hatte, Suet. – 2) insbes., a) die Vertragsformel, das Vertragsformular, zwischen dem röm. Senat u. den Bundesgenossen, milites ex formula accipere od. paratos habere (v. den Bundesgenossen), Liv.: Lampsacenos in sociorum formulam referre, unter denselben Bedingungen, wie bei anderen, unter die B. aufnehmen, Liv.: nationem od. Africam in provinciae formulam redigere, zu einer Provinz machen, Vell. – b) das Formular, der Tarif, die Taxe beim Zensus, censendi, Liv.: censum agere ex formula, Liv. – c) als jurist. t. t., α) die Formel, das Formular, formulae postulationum, testamentorum, Cic.: stipulationum et iudiciorum, Cic.: earum rerum formulam componere, Val. Max. – β) die Formel, die Norm, die der Prätor für Richter u. Parteien, od. die ein Jurist für seinen Klienten od. übh. aufstellt, als Verfahren, wie der Prozeß rechtskräftig geführt u. entschieden werden soll, s. Cic. Quinct. 30; Rosc. com. 24; Mur. 29; ep. 7, 12, 2; de off. 3, 14, 60: formulam intendere iniuriarum, wegen J. klagbar werden, Suet.: formulā cadere, Sen. u.a., od. excĭdere, Suet., den Prozeß verlieren. – übtr., haec formula Stoicorum, Vorschrift, Cic. de off. 3, 20. – d) als mathem. t. t., die Formel, geometriae sollertissimae formulae, Apul. flor. 15. p. 18, 11 Kr. – II) die Form als Modell u. als Einfassung, u. zwar: 1) als Modell, a) der Leisten, Schuhleisten, calcei, Amm. 31, 2, 6. – b) die Käseform, der geformte Käse, formulae solidatae, Pallad. 6, 9, 2. – 2) als Einfassung, der Kanal, die Röhre einer Wasserleitung, Frontin. aqu. § 36.
-
2 formula
fōrmula, ae, f. (Demin. v. forma), I) die Gestalt, Form, A) eig., prägn. = die Schönheit, Plaut. Pers. 229. – B) übtr., 1) die Norm, der Maßstab, das Gesetz, die Bestimmung, bestimmte (konkrete) Fassung, das Schema, dicendi, Cic.: scribendi, Suet.: argumenti, Cic.: disciplinae, Cic.: consuetudinis, Cic.: ad formulam vivere, Cic.: ex sua formula vivere, Sen.: commeatus (Wagentroß) ad certam formulam astrictus, den er auf ein bestimmtes Maß eingeschränkt hatte, Suet. – 2) insbes., a) die Vertragsformel, das Vertragsformular, zwischen dem röm. Senat u. den Bundesgenossen, milites ex formula accipere od. paratos habere (v. den Bundesgenossen), Liv.: Lampsacenos in sociorum formulam referre, unter denselben Bedingungen, wie bei anderen, unter die B. aufnehmen, Liv.: nationem od. Africam in provinciae formulam redigere, zu einer Provinz machen, Vell. – b) das Formular, der Tarif, die Taxe beim Zensus, censendi, Liv.: censum agere ex formula, Liv. – c) als jurist. t. t., α) die Formel, das Formular, formulae postulationum, testamentorum, Cic.: stipulationum et iudiciorum, Cic.: earum rerum formulam componere, Val. Max. – β) die Formel, die Norm, die der Prätor für Richter u. Parteien, od. die ein Jurist für seinen Klienten od. übh. aufstellt, als Verfahren, wie der Prozeß rechtskräftig geführt u. entschieden werden soll,————s. Cic. Quinct. 30; Rosc. com. 24; Mur. 29; ep. 7, 12, 2; de off. 3, 14, 60: formulam intendere iniuriarum, wegen J. klagbar werden, Suet.: formulā cadere, Sen. u.a., od. excĭdere, Suet., den Prozeß verlieren. – übtr., haec formula Stoicorum, Vorschrift, Cic. de off. 3, 20. – d) als mathem. t. t., die Formel, geometriae sollertissimae formulae, Apul. flor. 15. p. 18, 11 Kr. – II) die Form als Modell u. als Einfassung, u. zwar: 1) als Modell, a) der Leisten, Schuhleisten, calcei, Amm. 31, 2, 6. – b) die Käseform, der geformte Käse, formulae solidatae, Pallad. 6, 9, 2. – 2) als Einfassung, der Kanal, die Röhre einer Wasserleitung, Frontin. aqu. § 36. -
3 formula
ae f. [demin. к forma ]1) отливная форма, тж. отлитое в форму2) модель, колодка (f. calcei Amm)3) водопроводная труба или канал Frontin4) формула, форма, правило, предписание, норма, положение ( geometriae formulas didicisse Ap); система правил, свод постановлений (f. testamentorum, jurisconsultorum C)f. stoicorum C — принцип стоиков5) договорное условие, договорex. formulā L — на основании (по условию) договораreferre aliquos in sociorum formulam L — принять кого-л. в число союзников на общих основаниях6) судебное дело, процессcadere (excĭdere) formulā Sen, Su etc. — проиграть тяжбу7) характер, устройство, форма, организация (antiqua imperii f. C)8) образ, вид, свойство (f. dicendi, disciplinae C) -
4 formula
formŭla, ae, f. [st2]1 [-] formes délicates, beauté, joliesse. [st2]2 [-] petite forme, petit modèle. [st2]3 [-] tuyau, conduit d'aqueduc. [st2]4 [-] forme, système, règle, principe; formule de traité, pacte. [st2]5 [-] cadre, rôle, liste. [st2]6 [-] formule de droit; action judiciaire, procédure, procès. - hanc vigilare formulam atque aetatulam, Plaut. Pers. 2, 2, 47: éveiller cette beauté et cet âge tendre. - formula calcei, Amm. 31, 2, 6: forme de chaussure. - formula solidatae, Pall. Mai. 9, 2: pains de fromage durcis. - formula disciplinae, Cic.: système de philosophie. - formula dicendi, Cic.: forme de style. - formula consuetudinis nostrae, Cic. Opt. Gen. 7, 20: les règles qui nous dirigent d'ordinaire. - vivere ex sua formula, Sen.: vivre d'après ses principes. - ex formula, Liv.: aux termes du traité. - referre in antiquam jurisque ac dicionis formulam, Liv. 26: remettre (un peuple) sous les anciennes lois et la puissance (d'un autre). - formula censendi, Liv.: rôle des impôts. - in sociorum formulam referre, Liv. 43, 6, 10: inscrire sur la liste des alliés. - urbs Thessalorum formulae facta, Liv. 39, 26, 2: ville annexée à la Thessalie. - formula testamenti, Cic.: formule de testament. - formula cognitionis, Liv. 40, 12, 20: point en litige, objet précis du procès. - formula damni, Plin.: action en dommages-intérêts. - formulā cadere, Quint. 3, 6, 69: perdre son procès. - formulā excidere, Suet. Claud. 14: perdre son procès. - formulae de dolo malo, Cic. Off. 3, 14, 60: formules (définitions) du dol.* * *formŭla, ae, f. [st2]1 [-] formes délicates, beauté, joliesse. [st2]2 [-] petite forme, petit modèle. [st2]3 [-] tuyau, conduit d'aqueduc. [st2]4 [-] forme, système, règle, principe; formule de traité, pacte. [st2]5 [-] cadre, rôle, liste. [st2]6 [-] formule de droit; action judiciaire, procédure, procès. - hanc vigilare formulam atque aetatulam, Plaut. Pers. 2, 2, 47: éveiller cette beauté et cet âge tendre. - formula calcei, Amm. 31, 2, 6: forme de chaussure. - formula solidatae, Pall. Mai. 9, 2: pains de fromage durcis. - formula disciplinae, Cic.: système de philosophie. - formula dicendi, Cic.: forme de style. - formula consuetudinis nostrae, Cic. Opt. Gen. 7, 20: les règles qui nous dirigent d'ordinaire. - vivere ex sua formula, Sen.: vivre d'après ses principes. - ex formula, Liv.: aux termes du traité. - referre in antiquam jurisque ac dicionis formulam, Liv. 26: remettre (un peuple) sous les anciennes lois et la puissance (d'un autre). - formula censendi, Liv.: rôle des impôts. - in sociorum formulam referre, Liv. 43, 6, 10: inscrire sur la liste des alliés. - urbs Thessalorum formulae facta, Liv. 39, 26, 2: ville annexée à la Thessalie. - formula testamenti, Cic.: formule de testament. - formula cognitionis, Liv. 40, 12, 20: point en litige, objet précis du procès. - formula damni, Plin.: action en dommages-intérêts. - formulā cadere, Quint. 3, 6, 69: perdre son procès. - formulā excidere, Suet. Claud. 14: perdre son procès. - formulae de dolo malo, Cic. Off. 3, 14, 60: formules (définitions) du dol.* * *Formula dicendi. Cic. La forme, maniere et reigle de bien parler, La formule.\Formulam disciplinae componere. Cic. Reigle.\Formula deditionis. Liu. La forme, La maniere.\Fiduciae formula. Cic. La loy et formule de, etc.\Testamentorum formulae. Cic. Les formules.\Formula excidere. Sueton. Estre declaré non recevable, Estre debouté par fin de non recevoir.\Formulam alicui intendere. Suet. Le mettre en proces.\Formula haec multos tenet. Horatius. Ceste proposition, Ceste maxime.
См. также в других словарях:
CHRISTOPHORUS — I. CHRISTOPHORUS Dux Wirtenbergicus, filius e Salina Bavarita Ulrici lineae Ducalis primae auctoris, cum sorore Anna quadrimus a foederis Suevici socii, in arce Tubingensi, obsessus; dein ab avunculo Guilielmo Bavariae Duce educatus, tum A. C.… … Hofmann J. Lexicon universale
NOVITII — servi proprie dicti sunt recentes: Veteratores vero sive Veterani, reliqui. Ulpianus l. 37. ff. de Aedil. Ed. Praecipiunt Aediles ne veterator pro novitio veneat. Item, Quia Venalitiarii seiunt, facile decurri ad Novitiorum emptionem, idcirco… … Hofmann J. Lexicon universale